LA RELATIVA LLIBERTAT

Segons la RAE, llibertat(Del lat. libertas, -ātis).

1. f. Facultad natural que tiene el hombre de obrar de una manera o de otra, y de no obrar, por lo que es responsable de sus actos.

2. f. Estado o condición de quien no es esclavo.

3. f. Estado de quien no está preso.

4. f. Falta de sujeción y subordinación. A los jóvenes los pierde la libertad.

5. f. Facultad que se disfruta en las naciones bien gobernadas de hacer y decir cuanto no se oponga a las leyes ni a las buenas costumbres.

6. f. Prerrogativa, privilegio, licencia. U. m. en pl.

7. f. Condición de las personas no obligadas por su estado al cumplimiento de ciertos deberes.

8. f. Contravención desenfrenada de las leyes y buenas costumbres.

Des de que naixem estem sotmesos i reglats en tots els aspectes: ens diuen com hem de vestir, parlar, comportar-nos i, de vegades, ens diuen que hem de ser de grans. Aquestes lleis no escrites continuen apareixent al llarg de la nostra vida; són el que anomenem les lleis ètiques o lleis morals. Ens comportem segons una sèrie de cànons acceptats per la societat, construïts sobre aquestes lleis no escrites, per tant, no tenim llibertat d’existència, ja que si surts d’aquest límits, pots trobar-te amb discriminació per part de la resta de la societat. Al món desenvolupat, moltes vegades presumim de ser lliures, o de gaudir d’una llibertat que altra gent no pot gaudir. Però, realment som lliures? Sabem què és la llibertat? En la definició de la Real Academia Española, ja trobem discrepàncies:

1. f. Facultad natural que tiene el hombre de obrar de una manera o de otra, y de no obrar, por lo que es responsable de sus actos.

4. f. Falta de sujeción y subordinación. A los jóvenes los pierde la libertad.

6. f. Prerrogativa, privilegio, licencia. U. m. en pl.

7. f. Condición de las personas no obligadas por su estado al cumplimiento de ciertos deberes.

Som capaços de definir la llibertat? I si ho som, la disfrutem? Són preguntes obertes que deixarem per a que els nostres lectors es mullin.